Foro d'estudi, promocio y defensa de la llengua valenciana

Hui estem a 21 Nov 2017, 22:12

Totes les hòres son UTC + 1 hòra





Nòu tema Responder al tema  [ 7 mensages ] 
  Imprimir vista Tema anterior | Tema posterior 
Autor Mensage
NòtaPublicat: 17 Abr 2017, 09:36 
Avatar d'Usuari

Registrat: 19 Feb 2015, 18:08
Mensages: 81
Els guions catalans que embruten, catalanisen y compliquen innecessariament la escritura y llectura de la llengua valenciana - y que històrica y tradicionalment may s'havien gastat - mos els impongueren alla per la dena dels huitanta del sigle passat Lanuza, Fontelles y Bru per mig d'una gramatica de la llengua valenciana que feren baix la direccio y control del ex-catalaniste Xavier Casp, qui estava al front de lo que hui en dia és la "RACV".

Ham de saber que els catalanistes, a l'hòra de fer la seua normativa, no tenien en el cap una atra idea més que la de ferla lo més diferent possible a la del castellà - en temps de Pompeyo Fabra existia la teoria de que el catala era un dialècte del castellà per les semblances que tenien - de manera que al remat, lo important pals catalanistes no era representar corrèctament al catala, sinos fugir de tot allò que fòra igual o molt paregut al castellà, encara que estigueren manipulant o falsejant la realitat llingüistica catalana.

El magistral filòlec Lluis Fullana Mira - no ha hagut encara ningu que el supere - publicà en 1915 la seua gramatica de la llengua valenciana deixant fòra els guions catalans (tambe deixà fòra les terminacions catalanes -ADA, -ADES, pòs sabia perfèctament que no existien, ni formaven part de la llengua valenciana). Gramatica que fon feta a encarrec de l'antiga RACV y que, sense ser perfècta, representava molt millor a la llengua valenciana de lo que la representa la actual de la RACV.

El problema de tindre hui en dia els guions catalans (y les terminacions catalanes -ADA, -ADES) dins la normativa de la RACV li hu hauriem de "agrair" als autors ya nomenats, pero sobre tot - en la meua opinio - al ex-catalaniste Xavier Casp qui era el deca de l'ACV (hui en dia: RACV) y al remat qui tallava el abaejo/bacallar de lo que l'ACV (RACV) fea o publicava.

Xavier Casp, molts anys catalaniste, publicant en la seua editorial llibres a catalanistes, se reconvertí al valencianisme - desconec els motius -, pero a diferència del pare Fullana - qui havia segut enganyat pels catalanistes pero que may havia segut catalaniste -, en conte de manar y mirar de fer una normativa que representara corrèctament la realitat llingüistica valenciana, millorant la magnifica òbra de Fullana, llançà a pèdre esta oportunitat y acabaren fent una normativa en una pila de senyes catalanes/catalanisants impròpies del valencià que ni representaven, ni representen a la llengua valenciana, ni als seus parlants.

El catalanisme és una ideologia dogmatica que ha segut capaç d'adoctrinar en els seus falsos dògmes llingüistics tant als catalanistes, com a una bòna part de valencianistes (sense que éstos ultims heu vullguen reconeixer o hu sapien). Podriem nomenaro com el sindrome de la "llengua culta" o "cultisme", que en les persones supòstament valencianistes els fa tindre un sentiment d'auto-òdi o rebuig a la verdadera llengua valenciana - la que de manera ampla y general parlen els valenciaparlants -, y estiguen encabotats en sustituirla per una llengua normativa artificial (y politica) que ells tròben perfècta (intocable) a la que li donen més impòrtancia que a la mateixa llengua valenciana real y general.

Per desgracia, de que Xavier Casp estigué al front de la RACV, la seccio de llengua d'esta institucio sempre ha estat controlà per "cultistes", els cuals tenen com a "misio" principal y prioritaria defendre la normativa catalanisant de la RACV, per davant inclus de la llengua valenciana viva general.

Al pas que anem, no faran falta molts anys pa que la llengua valenciana viva desaparega - deixe de tindre parlants - y els verdaders valencianistes - o qui no estem adoctrinats pel "cultisme" catalaniste - no tingam que preocuparmos de defendre res. Això si, els "cultistes" podran tirarse hasta el dia del jui final "defenent" la seua normativa o llengua mòrta de llaboratòri (que nomes cuatre gats gasten ara y dos y mig el dia de dema), en tots els seus guions catalans, terminacions catalanes -ADA, -ADES, acents de la catalanista AVL y lo que creguen menester.

Y la culpa no sera tota dels catalanistes, tots estos "cultistes" que ni fan, ni deixen fer, deixant pèdre el temps y la oportunitat, tambe seran molt responsables de lo que passe.


Última edición por Mosatros el 21 Abr 2017, 14:29, editado 1 vez en total

Pac'amunt
   
Respòndre citant  
NòtaPublicat: 19 Abr 2017, 10:03 
Avatar d'Usuari

Registrat: 19 Feb 2015, 18:08
Mensages: 81
A raïl del tema que estem tocant en este fil ha trobat en un atre foro d'internet a un aspirant a junta-lletres del club de la comèdia pontificant sobre els guions catalans y lo magnifics que son.

Un dels grans problemes dels castellaparlants clavats a "defensors" de la normativa de la RACV - no de la llengua valenciana -, és que, en molta dificultat, se dediquen a fer traduccions "sui generis" del castellà que gasten al "valencià" de llaboratòri que vòlen impòndre, per lo que al remat el "mesclaillo" y embolic que monten aplega al ridicul y al descollone total (mira que m'ha rist en els "eixemples" que aplega a posar).

Ficaré una part de les grans quimères llingüistiques que ell creu tendriem els valenciaparlants en cas de que desaparegueren els guions catalans pompeyofabrians que mos vòlen impòndre per la fòrça el fascisme imperialiste catalaniste o els, una miqueta curtets, "racavianos".

¿Còm s'hauria d'escriure en cas de no gastar guions catalans? - se pregunta este hòme (o pòt ser dòna):

- ¿dúguennos o dúguenos?

- ¿emportemmos o emportemos?

- ¿vistte? o ¿viste?

- ¿sabentte? o ¿sabente?

- ¿percho o perco?

- ¿llicho o llijo?

- ¿frigla o ..?

- ¿comprennos o comprenos?

- ¿cullla o culla?

- ¿molla o mola?

La vitat és que m'ha rist moltissim - casi me pixe - imaginant les frases y dialecs de besucs que podrien ferse en estes construccions forçaes que cap valenciaparlant gasta (excepte eixes excepcions que confirmen la regla y s'escrien separaes, com "cull la").

Tambe resulta chocant vore com gasta, conforme a la seua convenència, dos formes de pronòm (1ª plural) : "mos" (general) y "nos" (minoritari), pa fero tot encara més "complicat" y omplirse més de rao.

¿Algu pòt fer una frase en un minim de sentit y coherencia en totes eixes construccions forçaes y inclus incorrèctes?

¿Son els "eixemples" que ham vist les formes naturals y normals que els valenciaparlants gasten cuant charren..?

En absolut. Son tots "eixemples" forçats y la pròva és que en cap cas el "filòlec" aplega a fer una frase sancera en elles pòs sap que sonarien totalment forçaes - artificials -, perdent tot sentit y coherencia.

Y còm el moviment se demòstra anant anant, ahi estan tots els meus escrits sense guions catalans demostrant que no fan ninguna falta pa escriure corrèctament en llengua valenciana y pa que la gent te puga entendre.

Y si yo no soc ningu, qui vullga que agarre la gramatica de la llengua valenciana del magistral filòlec Lluis Fullana Mira - sense guions catalans - que, sense ser perfècta, representa millor a la llengua valenciana que la de la RACV.


Pac'amunt
   
Respòndre citant  
NòtaPublicat: 19 Abr 2017, 17:26 
Avatar d'Usuari

Registrat: 19 Feb 2015, 18:08
Mensages: 81
Me'n ani fugint d'un foro a on la impermeabilitat mental - y normativa - de cèrts racavianos havia aplegat a tal punt en que era una total perdua de temps continuar estar pegantli vòltes a uns mateixos nanos normatius que tota esta gent - conscientment - no ténen la més minima intencio de cambiar - actualisar, millorar - per molt que a vòltes vinguen en l'engany de que ells "no estan en contra de l'actualisacio normativa" PE-RO, sempre que la facen els "iluminati" de la RACV (que no vòlen ni a pa calent) y "siga el moment". Un "moment" que per lo que sempre diuen sera cuant "el valencianisme tinga poder politic", o siga MAY...

Algu podria pensar que lo normal és aplegar a les institucions de govèrn en els deures fets, o siga, en una normativa ben ajustà y actualisà pa posarla en marcha corrent y lliurarmos de la catalanisacio que mos destruix com a pòble valencià. No posarse a actualisar còses just en eixe moment, obligant a continuar estudiant als chiquets valencians en els llibres de la normativa catalanista de l'AVL, o malgastar uns dines publicant uns llibres en una normativa de la RACV per actualisar. Uns llibres catalanisants que s'haurien de cambiar al pòc, en tindre feta la actualisacio normativa.

Cuansevòl persona en una miqueta de coneiximent y dos dits de front sap que els "arguments" dels racavianos no tenen ningun sentit, que nomes son una excusa de mal pagaor y la evidència de que no vòlen actualisar res - may - y que diuen lo que diuen pa vore si aixina acallen el debat y les vèus que demanen - y en rao - la actualisacio normativa.

Parlar en tontos és de tontos y yo ya no estic pa eixa pèrdua de temps o menesters. A ells eixa "arna" no els pica, aixina que els aprofite. Per una atra banda, un manipulaoret de tercera de la "llengua" no sera qui organise la meua "agenda" o lo que yo aci o a on m'apetixca puga escriure, dir o opinar.

Que en la gramatica de Fullana no apareguen cèrtes regles o excepcions no fa que la de la RACV siga bòna o deixe de tindre els grans defèctes que té. La normativa de Fullana, en les seues faltes continua representant millor a la llengua valenciana que la catalanisant de la RACV.

¿Li fa falta una actualisacio y millora a la normativa de Fullana? per supòst, y ahi tingueren y han tengut la oportunitat de ferla, primer el ex-catalaniste Xavier Casp, via Lanuza, Fontelles y Bru, y ara el no-faig-res-per-ferli-front-al-catalanisme-y-ademes-fique-els-accents-de-la-AVL de Salvadoro Lopez, sense que ningu d'ells heu fera. Al contrari, reculant com els carrancs, han acabat "oficialisant" una normativa catalanisant, pijor que la de Fullana, que nomes beneficia al catalanisme y perjudica a la llengua valenciana, als valenciaparlants y a lo valencià.

Y hu torne a repetir, els "eixemples" que mos vòl ficar en calçaor el sabut racaviano que parla molt d'actualisar pero pa no tocar res y deixaro tot tal y com està (de mal), no s'ajusten a la manera com charren els valenciaparlants. Y si això no és aixina que escriga una frase en llengua valenciana real pa ca una d'estes formes incoherents propòstes per ell:

- dúguen nos

- emportem mos

- vist te

- sabent te

- pèrc ho

- llig ho

- frig la

- compren nos


Pac'amunt
   
Respòndre citant  
NòtaPublicat: 20 Abr 2017, 10:41 
Avatar d'Usuari

Registrat: 19 Feb 2015, 18:08
Mensages: 81
Be, m'ha pegat una volteta per la ret y el junta-lletres ha tengut la valentia de presentar les frases corresponents a les construccion vèrp + enclitic per ell senyalaes com a polèmiques. Les frases son éstes:

- Per favor, senyors recepcionistes, dúguennos les maletes a l'habitació 120.
- Decidit, emportemmos tres melons, no siga cosa que en dos no fem prou.
- Vinga va, vist-te, que fem tart (frecuentment dit "vístet").
- Sabente despreciat, ¿cóm pots encara anar en ells?
- Allò que em dones, perc-ho y no sé viure (llenguage poètic).
- Pren este paperet, y lo que hi ha escrit en ell, llig-ho en veu alta.
- La carn frig-la molt, que es quede ben feta.
- Comprennos, hem de fero aixina encara que no t'agrade.

Aixina, a primera ullà, casi podrien donar el pego, pero si te pares una miqueta a pensar còm verdaderament heu diria un valenciaparlant o inclus si les pronuncies en vèu alta, te dones conte que charrar aixina no és que no siga normal, és que aplega a ser ridicul.


>>>>> La primera frase:

- Per favor, senyors recepcionistes, dúguennos les maletes a l'habitació 120.

¿Per qué en esta primera frase gasta la forma "nos" y en la segon gasta "mos"?¿quina regla normativa de la RACV es eixa?
¿Este senyor está seguint la normativa de la RACV que diu defendre o practica la "anarquia normativa" que rebuja?

Me pensava que anava a tindre una miqueta més de coherencia procurant aplicar eixa normativa que tant li agrà y promociona.

En el meu cas, còm mire de gastar les formes vives generals, sempre gaste la forma "mos", may la altèrne arbitrariament en la forma minoritaria "nos", per tant la primera frase la podria escriure perfèctament sense guio catala:

- Per favor, senyors recepcionistes, dúguenmos les maletes a l'habitació 120.

Pero és que ademes, yo may faria una frase aixina - que me sòna molt artificial, pòs pareix d'una pelicula dels tres mosqueters - sinos que diria alguna còsa còm:

- Per favor, senyors recepcionistes, ¿podrien durmos/portarmos les maletes a la habitacio 120?

Una forma que tròbe més natural (y educà) y sense guions catalans.


>>>>> La segon frase:

- Decidit, emportemmos tres melons, no siga cosa que en dos no fem prou.

D'esta segon frase, tres cuarts de lo mateix. Una manera de dir les còses totalment artificial que may escoltará ningu de boca de valenciaparlant. Més aïna escoltarem còses com:

- Decidit, anem a emportarmos tres melons, no siga cosa que en dos no fem prou/no en tingam pròu.

o si a cas:

- Decidit, mos emportem tres melons, no siga cosa que en dos no fem prou/no en tingam pròu.


>>>>> La tercera frase:

- Vinga va, vist-te, que fem tart (frecuentment dit "vístet").

¿frecuentment dit "vistet" o és lo que verdaderament diuen els valenciaparlants del seu rògle?

Per tant, si els valenciaparlants diuen "vistet" y no "vistte" o "viste", lo primer que deuria fer es analisar y descompòndre la forma "vistet" pa saber quines son les parts - aglutinaes - que formen dita expresio. Lo que está clar és que no pòden ser normatives ni la forma "vistte" ni "viste" pòs no son les que els "seus" valenciaparlants pronuncien.

Y dic els "seus valenciaparlants" perque els "meus" no diuen ni "vistte", ni "viste", ni "vistet", diuen "vestixte" y més encara "pòsate la ròba", per lo que als meus eixemples tampòc els fa falta alguna gastar els guions catalans.

- Vinga va, pòsate la ròba que mos se fa tart.


>>>>> La cuarta frase:

- Sabente despreciat, ¿cóm pots encara anar en ells?

Cuant vaig lligir esta frase me vingue al cap el tio Sabente que vivia dos boques de carrer més avall de ma casa y que tenia un òrt en tarònges molt dòlces y sucoses (més que les mérdes d'Estelles). Pero el tio Sabente no era una persona desprecià, per lo que no estariem parlant de la mateixa persona.

Be, com en els atres casos, pa una pelicula de d'Artagnan y la condesa de Potorrodefuí no està mal el dialec. De totes maneres, com la "t" és impossible de doblar parlant - a vore si algun valent pòt pronunciar "sabent-te" sense pegarli una escopinyà a qui té davant -, no hauria problema en que els molt peliculeros o fanatics de la Edat Mija gasten eixe tipo de frases tan "afectaes" y escriguen "sabente" en una sola "t".


>>>>> La quinta frase (y perdo per les rialles):

- Allò que em dones, perc-ho y no sé viure (llenguage poètic).

¿Pèrc-o perque soc terc-o?
¿O pèrc-o el mascle de la perc-a?

Estic menjantme un pèrco rostit, chè que bò...¿En vòls?
Això no me hu pèrc... O en llenguage "poètic": Això no me pèrco.

Com podem comprovar no fan falta guions catalans pa escriure y pronunciar "pèrco" (ya siga el mascle de la perca o forma "poètica" del vèrp pèdre + pronòm que nomes gasta una persona en tota Valencia).

De totes maneres, yo li aconsellaria a la gent no anar per la vida dient les còses aixina - tan "poèticament" - perque n'hi han moltes possibilitats de que al remat t'acaben tancant en una gabia y tiren la clau a un pòu.


>>>>> La sexta frase (perdo, perdo, pero és que no me puc aguantar la "risa tonta"):

- Pren este paperet, y lo que hi ha escrit en ell, llig-ho en veu alta.

Casi res diu el paperet y anava ple. Ya tenim una atra vòlta la burra en el forment. Ans el tio Sabente y ara el tio Llijo... ¿qué nassos li hauran fet estes persones al junta-lletres..?

¿Y no és més facil dir? - que si que hu és y aixina hu diuen els valenciaparlants: Pren este paperet y lo que veus escrit en ell, heu lligges en veu alta.

Més facil de dir, més facil d'entendre, més facil d'escriure y sense clavarmos en el pobre tio Llijo que ya en té pròu en que la seua dòna li pòse la cornamenta en el llanterner.


>>>>> La sèptima frase (tambe de categoria):

- La carn frig-la molt, que es quede ben feta.

Be, en este cas ya no parlem del tio Sabente o el tio Llijo, sinos d'una dòna alemana que se casà en el notari del pòble y que, curiosament, té la casa paret migera en la del tio Llijo el cornut. Estic parlant de doña Lacarn Fritz Lamôlt (de Baviera).

Esta dòna, teutona y mamelluda (tetona), és una maquina y en cuatre dies ha depres a charrar en llengua valenciana, per eixemple, ella diu: Frig molt la carn. Y encara que tot el mòn la enten, és evident que charra molt mal - és valencià vulgar -, pòs charra conforme ella escòlta charren els valenciaparlants que té a la seua redor. Per supòst, no charra tan be com heu fa el chunta-lletres, persona en molta iniciativa pa anar inventant nòves maneres de dir les còses, molt més "normatives", poètiques" o "cultes".


>>>>> La octava frase y anem plegant (arreplegant la paraeta), que mos s'en passa l'arròç:

- Comprennos, hem de fero aixina encara que no t'agrade.

Pòs realment, no sé si comprencvos, crec que no comprencvos... ¿Algu comprenvos...? Me pense que de per aci ningu comprenvos ¿No fasevos llastima que ningu comprenvos? Chè, collons, ¿algu per aci comprenlos? ¿Ningu comprenlos? Pòs pareix que no, que ningu de per aci comprenlos... ¡Chààà..!¡quieto parao..!que ham trobat a algu que comprenvos... ¡el chunta-lletres si que comprenvos! Milacre, no esteu a sòles, ya teniu a qui comprengavos...


Gracies, chunta-lletres, per mos fer (fermos) passar uns ratets tan divertits...


Pac'amunt
   
Respòndre citant  
NòtaPublicat: 20 Abr 2017, 19:01 

Registrat: 18 Mar 2016, 01:54
Mensages: 87
el valencianisme y la llengua valenciana ya no tenen remey. Tots estos "chunta-lletres" inventors de llaboratori de dins y de fora de la RACV no son mes que els "alter-ego" dels catalanistes. El mateix gos "cultiste" en un atre collar. Odi y rebuig pac'a la verdadera llengua valenciana - a la que troben "vulgar" y "mal parlà" - y fanatisme per impondre una normativa politica catalanisant que no representa correctament ni a la llengua valenciana, ni als valenciaparlants.

Voler raonar en esta classe de gent es com charrarli a un garrofer o pijor, perque el garrofer per lo menos calla y éstos no fan mes que inventar ocurrencies y tonteries pseudollingüistiques pa omplirse de rao y justificar tot el fem catalaniste que te dins la normativa de la RACV.


Pac'amunt
   
Respòndre citant  
NòtaPublicat: 21 Abr 2017, 14:45 
Avatar d'Usuari

Registrat: 19 Feb 2015, 18:08
Mensages: 81
Tabala escribió:
el valencianisme y la llengua valenciana ya no tenen remey. Tots estos "chunta-lletres" inventors de llaboratori de dins y de fora de la RACV no son mes que els "alter-ego" dels catalanistes. El mateix gos "cultiste" en un atre collar. Odi y rebuig pac'a la verdadera llengua valenciana - a la que troben "vulgar" y "mal parlà" - y fanatisme per impondre una normativa politica catalanisant que no representa correctament ni a la llengua valenciana, ni als valenciaparlants.

Voler raonar en esta classe de gent es com charrarli a un garrofer o pijor, perque el garrofer per lo menos calla y éstos no fan mes que inventar ocurrencies y tonteries pseudollingüistiques pa omplirse de rao y justificar tot el fem catalaniste que te dins la normativa de la RACV.


En general els "cultistes" van molt desnortats, uns perque son castellaparlants y no tenint referènts pròpits pa saber qué és o no és llengua valenciana, s'agarren a normatives artificials com qui s'agarra a una paret llisa y uns atres perque en conte de plantejarse que la normativa és una ferramenta pa facilitar la comunicacio normal, còmoda y habitual entre els parlants, la consideren un modèl pa escriure de forma "culta", en construccions y frases moltes vòltes forçaes, inexistents, rimbombants y/o "poètiques" que no s'ajusten al parlar normal dels valenciaparlants.

Diuen que ans de còrrer s'ha de dependre a caminar (be). Pero dins del "cultisme" y el valencianisme molts vòlen còrrer - escriure en valencià com si fòren grans figures de la lliteratura - cuant encara no saben ni parlar, ni escriure en normalitat y comoditat còses de lo més normal y simple com fan els valenciaparlants en la vida REAL.

D'ahi el rebuig y la falta d'interes dels valenciaparlants per totes estes normatives artificials que no representen la llengua valenciana que ells charren.

Per si algu encà no s'ha donat conte, la normativa de la RACV (y encà més la de l'AVL) no aprofiten pa guanyar persones al valencianisme, més aïna al contrari, pòs generen rebuig en la gran majoria de valenciaparlants. Son pòrtes dogmatiques que li tanquen el pas als valenciaparlants y molt responsables de l'actual fracas del valencianisme.


Pac'amunt
   
Respòndre citant  
NòtaPublicat: 26 Abr 2017, 16:34 
Avatar d'Usuari

Registrat: 19 Feb 2015, 18:08
Mensages: 81
Y que no existixca encara una normativa que represente corrèctament a la llengua valenciana, ni fa bòna a la de l'AVL, ni a la de la RACV, ni justifica l'us de ninguna d'elles.

Lo que implica és que estes institucions haurien d'estar treballant per fer una normativa corrècta o per actualisar, corregir y millorar la que tenen. Assunts que ni l'AVL, ni la RACV tenen intencio de fer.

Aixina que en la actual situacio, lo millor és guiarse per la gramatica del pare Fullana, que sense ser una normativa perfècta, representa millor a la llengua valenciana que hu fan la de l'AVL o la de la RACV.


Pac'amunt
   
Respòndre citant  
Vore mensages de fa:  Ordenar per  
Nòu tema Responder al tema  [ 7 mensages ] 

Totes les hòres son UTC + 1 hòra


No pòt obrir nòus temes en este Foro
No pòt respòndre a temes en este Foro
No pòt editar els seus mensages en este Foro
No pòt borrar els seus mensages en este Foro
No pòt enviar adjunts en este Foro

Buscar:
Anar a:  
cron




Cada foriste és responsable exclusiu de les opinions o continguts que puga publicar en el foro



Powered by phpBB © phpBB Group
Traduit a la llengua valenciana per IDIOMA VALENCIÀ

Style designed by Team - Programming forum