Foro d'estudi, promocio y defensa de la llengua valenciana

Hui estem a 15 Sep 2019, 21:23

Totes les hòres son UTC + 1 hòra





Nòu tema Responder al tema  [ 8 mensages ] 
  Imprimir vista Tema anterior | Tema posterior 
Autor Mensage
 Assunt: L'apostrofació
NòtaPublicat: 06 Abr 2016, 00:44 

Registrat: 28 Mar 2016, 11:26
Mensages: 9
Obric este fil pa parlar de l'apostrofació en general. Com no soc llingüiste parlaré desde el sentit comú y utilisant un llenguage senzill.

¿Cuàn apostrofem?

Apostrofem, cuan al parlar fem una elisió vocàlica (de aquella > d_ aquella > d'aquella) y ademés:

Regla 1) Mos resulta més natural (més fluït) el fer la elisió que el no ferla (l'amic d'ella). No ferla, encara que també siga possible y correcte (el amic de ella), resulta menos natural (menos fluït).

Regla 2) Si no representem gràficament la elisió, és molt possible que s'oblidem de ferla al llegir (en hi havia figues), a pesar de que al parlar casi may s'oblidaríem de ferla (n'hi havia figues).

Regla 3) No incrementem massa les apostrofacions. Aixina, apostrofar darrere de paraula, pareix que no agrà massa als gramàtics (no'l toques) perque fa molt més frecuent l'apostrofació, en este cas se preferix la sinalefa a l'apostrofació (no el toques).

¿Cuàn fem elisió vocàlica?

Els casos més corrents són estos, pero és possible que n'hi haja d'atres:

1) Cuan una paraula acabà en vocal va seguida d'una paraula que comença per la mateixa vocal (precedida o no per "h" muda). En este cas se junten les dos vocals en una (està ahí > /estàhí/, sense ell > /senséll/, ni històries > /nidéa/, no obtens > /nobténs/, tu utilises > /tútilíses/).
2) En els articuls determinats el, lo, cuan van precedits o seguits de vocal o "h" muda (l'amic / amaga el cap > amaga _l cap).
3) En l'artícul determinat la, cuan va seguit de vocal o "h" muda (l'amiga).
4) En els artículs determinats els, los, cuan van precedits de vocal o "h" muda (no els digues / no _ls digues).
5) En la preposició de, cuan va seguida de vocal o "h" muda (d'aquella)
6) En els pronoms dèbils me, te, se, ne, cuan van precedits o seguits de vocal o "h" muda (m'agrà, t'ofén, s'unfla, n'agarra / no (se/es) pensa anar > no _s pensa anar)
7) En els pronoms dèbils els, los, ens, nos, cuan van precedits de vocal o "h" muda (no els busques > no _ls busques, ella ens enganya > ella _ns enganya)
8) En la conjunció "que", cuan va seguida de vocal o "h" muda (qu'amagues)
9) En les formes de tractament En, Na cuan van seguides de vocal o "h" muda (N'Enric, N'Amàlia).
10) En la preposició desde s'elidix l'última vocal cuan va seguida de vocal o "h" muda (desd_ aquell).
11) En els demostratius eixe y este s'elidix l'última vocal cuan van seguits d'una paraula que comença per vocal o "h" muda (eix_ assunt, est_ animal), principalment si la vocal és tònica (eix_ home).

¿En quins casos dels anteriors apostrofem?

Anem a vore cada cas:

Cas 1:

Proveu a llegir les següents frases de manera fluïda:

La meua amiga Adela
No ompliré este picher
Tu utilises nostre espill

Sense havervos senyalat les elisions que n'hi han, és casi segur que les haureu fet totes. Per atra banda, si no haguereu fet alguna, tampoc passaria res, pues al parlar tampoc les fem sempre. Torneules a llegir, ara vos marque a on estan:

La meua amiga Adela
No ompliré este picher
Tu utilises nostre espill

Son elisions molt naturals (regla 1), pero com al llegir normalment ya fem les elisions (contrari a regla 2), no cal senyalarles, no cal apostrofar.

Ademés, si tinguerem que apostrofar totes eixes elisions, obtindriem coses tan lleges com estes:

La meu'amig'Adela
N'omplir'este picher
T'utilises nostr'espill

Este és el mateix cas que comentaven en l'atre fil del "pac'amut" y el "p'acostarla".

Casos 2 y 3:

És molt natural (o fluït) al parlar elidir (regla 1):

el / lo > l'amic, l'espill, l'institut, l'home, l'humà
la > l'amiga, l'escola, l'íntima, l'obra, l'última

Encara que si no elidim tampoc passa res:

el / lo > el amic, el espill, el institut, el home, el humà
la > la amiga, la escola, la íntima, la obra, la última

Pero com considerem més natural (o fluït) elidir (regla 1), en este cas sí que apostrofem, perque noteu que si no s'apostrofa és fàcil oblidarse d'elidir (regla 2). Llegiu lo següent de manera ràpida:

Ha quedat en el amic de la escola.
Veren la obra en la última fila.
Deprén la història en la escola.

Segur que no heu elidit casi ninguna de les vocals que ara marque, que normalment sí que elidim al parlar:

Ha quedat en el amic de la escola.
Veren la obra en la última fila.
Deprén la història en la escola.

Pa assegurarme que les feu tindria que havervos posat el text apostrofat:

Ha quedat en l'amic de l'escola.
Veren l'obra en l'última fila.
Deprén la història en l'escola.

Per això apostrofem.

També se fa la elisió en "el / lo" cuan la paraula precedent acaba en vocal:

amaga el cap > amaga _l cap
Chimo el mestre > Chimo _l mestre

En estos casos també podríem apostrofar:

amaga'l cap
Chimo'l mestre

Pero açò incrementaria molt l'apostrofació, apostrofantse darrere de moltes paraules (contrari a la regla 3), aixina que se preferix la sinalefa:

posa el peu ací (sinalefa "a_e")
Chimo el mestre (sinalefa "o_e")

Per atra banda, el cas del "la" és prou especial, pues en certes paraules me pareix més natural elidir (l'amiga, l'obra) y en atres considere que lo més natural és no elidir (la elisió, la història). De fet ya sabeu que la normativa de la AVL diu que no s'apostrofa davant de "i" y "u" àtones (la història, la universitat). N'hi hauria que analisar en més profunditat este cas del "la", perque yo trobe que les excepcions deurien de serne més que les que indica la AVL. La RACV per contra indica que "la" pot apostrofarse sempre.

Cas 4:

És molt natural (o fluït) al parlar elidir (regla 1):

agarra els mistos > agarra _ls mistos
les mans, no els peus > les mans, no _ls peus

Podriem apostrofar aixina:

agarra'ls mistos
les mans, no'ls peus

Pero açò incrementaria molt l'apostrofació, apostrofantse darrere de moltes paraules (contrari a la regla 3). Ademés doneuse conte que si diem "els" fem sinalefa:

agarra els mistos (sinalefa a_e)
les mans, no els peus (sinalefa o_e)

Cas 5:

És molt natural (o fluït) al parlar elidir (regla 1):

de > d'ací, d'Enric, d'història, d'Oliva, d'urbanisme

Si no apostrofem és fàcil que se mos oblide fer les elisions (regla 2). Proveu:

De Enric vullc els apunts de història
El concejal de urbanisme de Oliva
Ell és de ací de Alacant

Casi segur que no heu elidit les vocals que senyale:

De Enric vullc els apunts de història
El concejal de urbanisme de Oliva
Ell és de ací de Alacant

Pa assegurarme que les feu tindria que havervos posat el text apostrofat.

Cas 6:

És molt natural (o fluït) al parlar elidir (regla 1):

me > m'agrà, m'escolta, m'interroga, m'ofén, m'unfla
te > t'agrà, t'escolta, t'interroga, t'ofén, t'unfla
se > s'amaga, s'escolta, s'improvisa, s'obtén, s'unfla
ne > n'agarra, n'estrena, n'imprimix, n'obtén, n'utilisa

Si no apostrofem és fàcil que se mos oblide fer les elisions (regla 2). Proveu:

Me agrà molt que ell me escolte.
Ell te unflarà la pilota de la plaja
En hi havia cinc y ella en agarrà tres

Casi segur que no heu elidit les vocals que senyale:

Me agrà molt que ell me escolte.
Ell te unflarà la pilota de la plaja
En hi havia cinc y ella en agarrà tres

En alguns d'estos casos ademés resulta especialment antinatural el no elidir (en hi havia cinc).

També en estos casos se fa elisió cuan la palabra anterior acaba en vocal:

No (ne/en) portes moltes > No _n portes moltes
Si (me/em) crides vaig > Si _m crides vaig

Y podríem apostrofar aixina:

No'n portes moltes
Si'm crides vaig

Pero açò incrementaria molt l'apostrofació, apostrofantse darrere de moltes paraules (contrari a la regla 3), aixina que se preferix la sinalefa. De fet la normativa de la RACV darrere de paraula acabà en vocal aconsella les formes invertides em, et, es, en, que si vos doneu és en les que fem sinalefa.

No en portes moltes (sinalefa "o_e")
Si em crides vaig (sinalefa "i_e")

Cas 7:

És molt natural (o fluït) al parlar elidir (regla 1):

no ells vullc > no _ls vullc
ella ens enganya > ella _ns enganya

Podriem apostrofar aixina:

no'ls vullc
ella'ns enganya

Pero açò incrementaria molt l'apostrofació, apostrofantse darrere de moltes paraules (contrari a la regla 3). Ademés doneuse conte que si diem "els" y "ens" fem sinalefa:

no els vullc (sinalefa o_e)
ella ens enganya (sinalefa a_e)

Cas 8:

Fullana diu en la seua normativa de 1915 "Usarém de l'apóstrofo: (...) En la paraula "que", cuan es conjunció, may cuan es relatiu".

Aixina s'explica que un problema > Aixina s'explica qu'un problema
El chic que anava a vindre > El chic qu'anava a vindre

Com sabeu, les actuals normatives de la RACV y la AVL no mantenen esta regla, la raó pense que pot ser perque en este cas el fet de elidir tampoc resulta molt més natural (o fluït) que el de no elidir (contrari a la regla 1), també perque se fa difícil enrecordarsen cada vegà al escriure y ademés perque incrementaria prou l'apostrofació (contrari a la regla 3) y este cas seria prescindible.

Per atra banda també tindríem el "qué" accentuat. En este cas el problema está en cóm conservar eixe accent gràfic si apostrofem. Segurament per això Fullana no el menciona. Per eixemple podríem accentuar sempre la primera vocal de la paraula següent, lo cual implicaria a vegaes una doble accentuació en certes paraules:

¿qué has fet? > ¿qu'hàs fet?
no sé qué hauràs dit > no sé qu'hàuràs dit
¡qué amagues ahí! > ¡qu'àmàgues ahí!

Cas 9:

Solem dir N'Enric parlant fluït (regla 1), si escrivim En Enric se'ns oblidarà elidir (regla 2). Raonament similar.

Cas 10:

En el cas del "desde" elidim la última "e":

Desde un puesto > /desdun puesto/
Desde Oliva > /desdoliva/
Desde aquell dia > /desdaquell dia/

Pareix que siga més natural elidir que no fero (regla 1) y si no senyalem gràficament eixa elisió serà difícil que la fem (regla 2). Pense que per això la normativa de la RACV escriu "desde" separat com "des de", d'eixa manera poden apostrofar aixina:

Des d'un puesto
Des d'Oliva
Des d'aquell dia

Pense que també se podria escriure "desd", pero pot ser que no a tot el món li agrade:

Desd un puesto
Desd Oliva
Desd aquell dia

Cas 11:

En estos casos resulta prou natural elidir l'última "e" dels demostratius "eixe" y "este" (regla 1):

Eixe home
Eixe assunt
Este animal

Pero pa estos casos la normativa de la RACV recomana escriure "eix" y "est" perque son formes que trobem en la lliteratura clàssica, que representen l'elisió:

Eix home
Eix assunt
Est animal

A vore si s'entén tot. Segurament alguna cosa m'hauré deixat, ha segut un mensage en prou de faena.

NOTA: Se podria comentar el cas particular dels pronoms dèbils darrere de verp, pero és paregut als casos explicats. En este cas les normatives solen indicar, o be que s'afigguen directment al verp de forma enclítica (pòrtam), o també estan els guionets y els apòstrofs de Pompeu Fabra (porta'm), marcant gràficament elisions que en molts casos les fem sempre.


Última edición por Ferrer el 06 Abr 2016, 16:09, editado 10 veces en total

Pac'amunt
   
Respòndre citant  
NòtaPublicat: 06 Abr 2016, 01:44 
Site Admin
Avatar d'Usuari

Registrat: 17 Feb 2015, 19:24
Mensages: 19
Benvullgut Ferrer,

els objectius del sub-foro "LLÈXIC" son:

"Pa comentar sobre paraules y usos llingüistics de la llengua valenciana"

En el foro IDIOMA VALENCIÀ entenem que el terme "llengua valenciana" nomes fa referència a la llengua valenciana parlà, viva y tradicional. Mentres que el terme "normativa" fa referència a lo que uns atres tambe li diuen "llengua escrita".

Per tant, el sub-foro "LLÈXIC" té com a objectius senyalar quines son les paraules o usos llingüistics de la llengua valenciana parlà, viva y tradicional, que moltes vòltes son discriminats tant en la normativa de la RACV, com en la de la catalanista AVL.

Per eixemple: deixar constancia de que els valenciaparlants diuen "tenedor/teneor" y no "forqueta", que els valenciaparlants no fan les terminacions catalanes -ADA, -ADES (diuen "vesprà", no "vesprada"), que els valenciaparlants elidixen les paraules de tal o cual manera...

Per tant, en el sub-foro "LLÈXIC" té sentit parlar sobre quines son les elisions que fan els valenciaparlants al charrar, pero no és llòc a on comentar sobre regles d'apostrofar perque eixe es un assunt purament ortografic que forma part de la normativa.

¿En quin sub-foro hauria d'anar este fil tal y com està ara mateixa plantejat?

En el "GENERAL".

Si prenguera com a titul y base argumentativa la elisio que els valenciaparlants fan al charrar, el sub-foro "LLÈXIC" seria l'adecuat.
Y en cas de ferse propòstes sobre còm apostrofar, entonses, tendria el seu llòc en el sub-foro "PRO ACTUALISACIO NORMATIVA DE LA LLENGUA VALENCIANA".

Si vòls fer alguns cambits ara es el moment. D'aci a uns dies posarem este fil en el sub-foro que li correspònga.

Un abraç


Pac'amunt
   
Respòndre citant  
NòtaPublicat: 06 Abr 2016, 01:56 

Registrat: 28 Mar 2016, 11:26
Mensages: 9
Idioma_Valencià escribió:
Benvullgut Ferrer,

els objectius del sub-foro "LLÈXIC" son:

"Pa comentar sobre paraules y usos llingüistics de la llengua valenciana"

En el foro IDIOMA VALENCIÀ entenem que el terme "llengua valenciana" nomes fa referència a la llengua valenciana parlà, viva y tradicional. Mentres que el terme "normativa" fa referència a lo que uns atres tambe li diuen "llengua escrita".

Per tant, el sub-foro "LLÈXIC" té com a objectius senyalar quines son les paraules o usos llingüistics de la llengua valenciana parlà, viva y tradicional, que moltes vòltes son discriminats tant en la normativa de la RACV, com en la de la catalanista AVL.

Per eixemple: deixar constancia de que els valenciaparlants diuen "tenedor/teneor" y no "forqueta", que els valenciaparlants no fan les terminacions catalanes -ADA, -ADES (diuen "vesprà", no "vesprada"), que els valenciaparlants elidixen les paraules de tal o cual manera...

Per tant, en el sub-foro "LLÈXIC" té sentit parlar sobre quines son les elisions que fan els valenciaparlants al charrar, pero no és llòc a on comentar sobre regles d'apostrofar perque eixe es un assunt purament ortografic que forma part de la normativa.

¿En quin sub-foro hauria d'anar este fil tal y com està ara mateixa plantejat?

En el "GENERAL".

Si prenguera com a titul y base argumentativa la elisio que els valenciaparlants fan al charrar, el sub-foro "LLÈXIC" seria l'adecuat.
Y en cas de ferse propòstes sobre còm apostrofar, entonses, tendria el seu llòc en el sub-foro "PRO ACTUALISACIO NORMATIVA DE LA LLENGUA VALENCIANA".

Si vòls fer alguns cambits ara es el moment. D'aci a uns dies posarem este fil en el sub-foro que li correspònga.

Un abraç


Era difícil saber a on posarlo, inclou un poquet de tot, poseulo a on vullgau.

Gràcies


Pac'amunt
   
Respòndre citant  
NòtaPublicat: 06 Abr 2016, 15:03 

Registrat: 18 Mar 2016, 01:54
Mensages: 87
Ferrer ¿quina finalitat has vullgut donarli a este fil sobre l'apostrof?

Dius moltes coses - en unes estic mes conforme que en unes atres - pero al remat yo no se a on vols anar a parar. ¿No haguera segut millor presentar unes propostes de com y en quins casos ham d'apostrofar?¿No seria aixo mes practic y aixina podriem opinar en mes concrecio...?


Pac'amunt
   
Respòndre citant  
NòtaPublicat: 06 Abr 2016, 15:33 

Registrat: 28 Mar 2016, 11:26
Mensages: 9
Tabala escribió:
Ferrer ¿quina finalitat has vullgut donarli a este fil sobre l'apostrof?

Dius moltes coses - en unes estic mes conforme que en unes atres - pero al remat yo no se a on vols anar a parar. ¿No haguera segut millor presentar unes propostes de com y en quins casos ham d'apostrofar?¿No seria aixo mes practic y aixina podriem opinar en mes concrecio...?


Habitualment veig que molta gent dubta sobre cuàn poden o té sentit apostrofar. Y en un atre fil estavem parlant del cas del "cap'amunt" y el "p'acostarla", que yo tinc molt clar que no té cap sentit apostrofar ahí. Pa poder explicarvos el perqué, he vist necessari profundisar un poc en els fenòmens de l'apostrofació y de la elisió.

Cuan comencí a esciure el post no havia tingut en conte alguns casos y per lo tant que m'allargaria tant, si no podria haverlo fet més breu, es de veres.

Al mateix temps, la intenció també és debatre sobre el tema, dependre més, y deduir millores normatives.


Pac'amunt
   
Respòndre citant  
NòtaPublicat: 06 Abr 2016, 15:42 

Registrat: 18 Mar 2016, 01:54
Mensages: 87
Ferrer escribió:
Tabala escribió:
Ferrer ¿quina finalitat has vullgut donarli a este fil sobre l'apostrof?

Dius moltes coses - en unes estic mes conforme que en unes atres - pero al remat yo no se a on vols anar a parar. ¿No haguera segut millor presentar unes propostes de com y en quins casos ham d'apostrofar?¿No seria aixo mes practic y aixina podriem opinar en mes concrecio...?


Habitualment veig que molta gent dubta sobre cuàn poden o té sentit apostrofar. Y en un atre fil estavem parlant del cas del "cap'amunt" y el "p'acostarla", que yo tinc molt clar que no té cap sentit apostrofar ahí. Pa poder explicarvos el perqué, he vist necessari profundisar un poc en els fenòmens de l'apostrofació y de la elisió.

Cuan comencí a esciure el post no havia tingut en conte alguns casos y per lo tant que m'allargaria tant, si no podria haverlo fet més breu, es de veres.

Al mateix temps, la intenció també és debatre sobre el tema, dependre més, y deduir millores normatives.


Imagine que t'hauras enganyat y volies dir "pac'amunt" en conte de "cap'amunt".

A tu que t'agrà charrar d'este assunt ¿per qué no mires de fer unes regles d'apostrofacio y en acabant les comentem? Yo crec que seria lo mes practic.


Pac'amunt
   
Respòndre citant  
NòtaPublicat: 06 Abr 2016, 16:02 

Registrat: 28 Mar 2016, 11:26
Mensages: 9
Tabala escribió:
Imagine que t'hauras enganyat y volies dir "pac'amunt" en conte de "cap'amunt".

A tu que t'agrà charrar d'este assunt ¿per qué no mires de fer unes regles d'apostrofacio y en acabant les comentem? Yo crec que seria lo mes practic.


Correcte, pac'amunt.

Pues sí que estic pensant en unes regles, pero tindre algo de feedback no ve mal, perque may se sap cuàn a u se li escapa algo. Disculpeu si de colp és molta informació y no tot lo ordenat que m'agradaria.


Pac'amunt
   
Respòndre citant  
NòtaPublicat: 07 Abr 2016, 05:02 
Avatar d'Usuari

Registrat: 19 Feb 2015, 18:08
Mensages: 81
Ferrer escribió:
Pues sí que estic pensant en unes regles, pero tindre algo de feedback no ve mal, perque may se sap cuàn a u se li escapa algo. Disculpeu si de colp és molta informació y no tot lo ordenat que m'agradaria.


Hòme, "feedback" en tens moltissim. No és assunt ara de tornar a inventar la ròda. La ròda ya està més que inventà. L'assunt és vore de millorarla (actualisarla).

Tenim diferents gramatiques y normatives en les seues regles d'apostrofar. Tot és cuestio de vore que diuen y tindre clar quines còses s'haurien de cambiar pa representar millor a la llengua valenciana sense ferlos la vida impossible als valenciaparlants (o als usuaris de la normativa).

Yo t'aconsellaria que procurares millorar fent les còses lo més simples possible. La gent no està pa que la tornen carabassa en regles absurdes y barròques.

Fes alguna còsa y en acabant ya hu comentem.


Pac'amunt
   
Respòndre citant  
Vore mensages de fa:  Ordenar per  
Nòu tema Responder al tema  [ 8 mensages ] 

Totes les hòres son UTC + 1 hòra


No pòt obrir nòus temes en este Foro
No pòt respòndre a temes en este Foro
No pòt editar els seus mensages en este Foro
No pòt borrar els seus mensages en este Foro
No pòt enviar adjunts en este Foro

Buscar:
Anar a:  
cron




Cada foriste és responsable exclusiu de les opinions o continguts que puga publicar en el foro



Powered by phpBB © phpBB Group
Traduit a la llengua valenciana per IDIOMA VALENCIÀ

Style designed by Team - Programming forum