"Paca" és una preposició equivalent a "cap a" que significa "en direcció a".

Segons la RACV "paca" és una metàtesis de "cap a" (vóreu ací). Curiosament la preposició castellana equivalent "hacia" també és un metaplasmo de "faz a".

Considere que "paca" deu escriures tot junt, com una paraula independent (paca mi, paca ella, paca Oliva). La RACV també eu considera aixina (vóreu ací).

Considere que no deu escriures separat "pac a" (pac a mi, pac a ella, pac a Oliva), pues el "pac", ademés de no existir com a paraula, may se diria sense anar seguit de la "a", per lo cual se deduix qu'és tot la mateixa paraula.

Al pronunciar la paraula "paca" seguida d'una atra paraula que comence per "a", és frecuent juntar l'última vocal "a" de "paca" en la primera vocal "a" de la paraula següent, fent només una "a" (paca amunt > /pacamúnt/, paca ací > /pacací/, paca Alacant > /pacalacánt/). Eixe fenomen considere que no deu representarse gràficament (per eixemple: pac'amunt, pac'ací, pac'Alacant), per dos raons:

1) En la majoria dels casos en que una paraula que acaba en vocal és seguida per una atra paraula que comença per la mateixa vocal, també solem juntar una vocal en l'atra al parlar (està ahí > /estàhí/, sense ell > /senséll/, ni idea > /nidéa/, no obtens > /nobténs/, tu utilises > /tútilíses/), sense representar gràficament eixe fenomen (no escrivim: est'ahí, sens'ell, n'idea, n'obtens, t'utilises).

2) Normalment no elidim la "a" final de "paca" cuan li seguix una paraula que comença per consevol atra vocal distinta de "a" (no diem: pac'el coche, pac'Israel, pac'Oliva, pac'un puesto, sino que diem: paca el coche, paca Israel, paca Oliva, paca un puesto), cosa que considere que seria necessària pa assimilar este cas als d'atres casos d'elisió vocàlica que sí que representem gràficament (qu'anava, qu'estic, qu'imagine, qu'observe, qu'unflava; d'ací, d'ell, d'història, d'Oliva, d'urbanisme; etc.). L'única excepció podria ser cuan les vocals són "e" y "o" obertes, per la seua proximitat a la "a" (paca Elig > /pakèlch/).

Y encara afegiria una tercera raó (de menor rellevància), y és que les formes "pac'amunt", "pac'ací", "pac'Alacant" me pareixen lleges en comparació en "paca amunt", "paca ací" y "paca Alacant".

A vore qué opineu...

Hola Ferrer, és un mensage pròu interessant el que has fet com a primer mensage teu en este foro. Deixare caure algunes idees que me venen al cap en relacio a l'assunt que tòques.

Primer de tot, voldría senyalar lo que diu el fil "Actualisacions normatives de la plana IDIOMA VALENCIÀ" (http://foro.idiomavalencia.com/viewtopic.php?f=2&t=25):

"...despues de trentacinc anys senyalant estos defèctes, la normativisacio de "El Puig" hauria d'haver segut actualisà, descatalanisà y millorà, pero els seus responsables - seccio de llengua de la RACV -, ni estan, ni han estat may per la faena, més aína al contrari, pòs la unica "actualisacio" per ells feta fon impòndre sense consens l'acentuacio catalana de l'AVL a les "Normes d'El Puig". Es per tot açò que, en consecuència, rebugem com a referents normatius tant a l'AVL com a la RACV y ham pres la decisio d'escriure els tèxts d'esta plana seguint la gramatica del pare Fullana, l'estudi "IDIOMA VALENCIÀ PARLAT. Nòtes sobre la realitat llingüistica valenciana" y una serie de propòstes presentaes en el "II Congres de la Llengua Valenciana" que actualisen la normativa y la fan més funcional y representativa de la verdadera llengua valenciana."

Senyale açò perque estic més que convençut que en este foro la RACV no té valor d'autoritat incuestionable, més encara si lo que diu o prescriu - com té per (mala) costum - va en contra de la realitat de la llengua valenciana parlà, viva y tradicional.

El meu critèri és que lo que és normal fa la norma y la norma fa la normativa.

¿És "paca" la forma que normalment gasten els valenciaparlants...? Me pense que si. Per tant, si "paca" es lo normal y no "cap a", "paca" fa la norma y haura de ser reconeguda com la forma normativa.

En acabant ya sabem que tant la RACV, com la catalanista AVL, abocaran un fum de "raons" pseudollingüistiques per tal de ferli la contra a la realitat llingüistica valenciana y "validar" lo que estos "observaors" - más aína "dictaors" - inventen y dicten (manen), pero eixe és un atre assunt que no mos ha d'importar molt a mosatros, perque de la mateixa manera que els "dictaors" se prenen el dret a dictar les normes o normatives que els vinga en gana - d'esquenes a la verdadera llengua valenciana -, mosatros tambe tenim el dret a renegar d'estes institucions y dels seus dictats y normatives de llaboratòri.

Tornant a l'assunt del "paca" yo sòc de la opinio de llevar (casi) tots els apòstrofs, perque les regles que diuen qué apostrofar y qué no, son un embolic de tres parells de collons, y al remat, a l'hòra de lligir lo escrit continuarem "menjantmos" vocals estiguen apostrofaes o no. Nomes els deixaria en els casos a on l'apòstrof va a final de paraula com "menja't el plat de decalent (ménjate el plat de decalent)", "pòrta'm la safa (pòrtame la safa)", pa no escriure "menjat el plat de decalent", "pòrtam la safa", que no s'acaben d'entendre molt be...

Sense voler donarli lliçòns a ningu, t'aconsellaria que li pegares una ullaeta a la gramatica de Fullana (de 1915), a les normes ortografiques conegudes com "Normes d'El Puig", a la gramatica de Lanuza, Fontelles, Bru o, inclus, a la (sense actualisar) "nòva" gramatica de la RACV (2015) perque no existix per ningun costat regla ortografica que diga que s'ha d'apostrofar la conjuncio o el pronòm relatiu "que". Per tant, els eixemples que dones: qu'anava, qu'estic, qu'imagine, qu'observe, qu'unflava..., no estan amparats per ninguna normativa (tampòc la de la RACV).

He obert un nou fil pa parlar del "que" (anar al fil).

La meua opinio es que la paraula a gastar y escriure es "paca", tota junta y sense apostrofar. Es mes, estic convençut de que la gent pronuncia "paca" inclus davant de les vocals obertes. Que diuen "paca Èlig", separant les dos paraules, y no "paqu'Èlig". Si dius "paqu'Èlig" ni sona be, ni s'enten lo que vols dir.

Entonses estem d'acort.

En esta web veig escrit "pac'amunt" y yo opine que deuria escriures "paca amunt". També he vist escrit "p'acostarla" que és la mateixa situació, deuria ser "pa acostarla", pues no diem p'encendrela, p'ilusionarla, p'omplirla o p'utilisarla.

Desde el meu punt de vista el teu critèri es una opcio valida pero no la unica, tant en el cas del "paca" com en el del "pa". Pense que vas molt apressa a l'hòra de fer un dictamen "final" sobre el "paca" y encara més sobre el "pa", preposicio ésta ultima que no correspòn a este fil y de la que no ham dit res encara. De moment, crec que deuriem centrarmos en el "paca" y en acabant, si ve al cas, obrir un fil sobre la preposicio "pa"... Pa tindreo tot més ordenat ¿no...?

Pòs be, lo que volia dir es que perfèctament pòt ferse una regla ortografica tan valida com la teua que diga que la preposicio "paca" may s'apostrofa excèpte davant de paraula que escomence per "a" (Pac'Algemessi)

La finalitat d'esta regla (en eixa excepcio concreta) seria representar millor la pronunciacio real de la preposicio y no donar pèu a una pronunciacio afectà a on la "a" se repetix dos vòltes. El tèxt "Pac'Älacant" dona pèu a pronunciar "pacalacant" (pronunciacio real), mentres que "paca Alacant" dona pèu a dir "paca-Alacant" (pronunciacio inusual).

Y si vòls, tambe te diria que eixa mateixa excepcio y raonament se podria aplicar a la preposicio "pa", que nomes s'apostrofaria davant de "a": "p'aplegar enjorn" (pronunciacio real "paplegar enjorn").

Donate conte que els teus mateixos raonaments aprofiten p'apoyar esta regla pòs tu lo que busques és representar la pronunciacio real:



Efectivament, com no diem ni "pac'Onda", ni "p'omplirla", s'han d'escriure sense apostrofar: "paca Onda" y "pa omplirla", pero com si que diem "pac'Alacant" y "p'acostarla", pòs s'han d'escriure en apòstrof - si lo que volem és representar en més precisio la llengua parlà.

De moment, pareix que en la plana IDIOMA VALENCIÀ y en este foro estan fent gastar la regla del "paca" y el "pa" en la excepcio que ha senyalat més amunt.

Lo dit per Mosatros tambe hu trobe coherent. Si el criteri es representar la pronunciacio real de "paca" o "pa", en eixe cas, si que te cabuda l'apostrofacio de "paca" o "pa" davant de "a" (pac'avant, p'arreplegar).

De totes maneres, no passaria res per no apostrofar "paca" o "pa" davant de "a".